GRAN PANTALLA: MARTIN SCORSESE – La invención de Hugo

Torna el mestre Scorsese amb un projecte que d’entrada feia sospitar (una aventura familiar… rodada en 3D?? PQC! -però què coi-) i de sortida ha posat d’acord tothom, convençuda tota la crítica mundial que estem davant d’una absoluta i inapel·lable obra mestra. No som qui per a discutir-ho, però, en fi, ja ens coneixeu. Sí, bé, molt bé, La invención de Hugo, bona pel·lícula. Molt bona pel·ícula… Però…
París, años 30. Hugo (Asa Butterfield) es un niño huérfano que vive escondido en una estación y se ocupa de arreglar relojes. Se verá envuelto en una misteriosa aventura cuando intente reparar un robot estropeado. Un día conoce a una chica (Chloë Moretz) que tiene la llave que podría resolver el misterio del robot… El guión adapta un libro infantil que ganó el premio Randolph Caldecott en 2008.+info

HAYAO MIYAZAKI – Nausicäa del valle del viento
La primera pel·lícula important de Hayao Miyazaki, responsable de meravelles com Mi vecino Totoro o El viaje de Chihiro, al final ha acabant esdevenint en una de les més importants, a l’alçada tècnica i qualitativa de les dues citades. Nausicäa del valle del viento és una història humanista amb un fort component ecologista ambientada en un futur postapocalíptic on una princesa lluita per mantenir la pau entre els pobles i les races d’insectes gegants que ara comparteixen el planeta entre els éssers humans. Un clàssic de l’animació que ara podrem reveure en pantalla gran gràcies a la nova Filmoteca.
En un futuro lejano, mil años después de una guerra de carácter apocalíptico, la Tierra aparece cubierta de bosques plagados de hongos venenosos y de insectos gigantescos. Los hombres han sido diezmados; los supervivientes viven en algunos poblados aislados y sobreviven a duras penas en las cercanías de un bosque contaminado con gases tóxicos e insectos mutantes gigantes, que cubren gran parte de la Tierra. Nausicaä es la princesa de El Valle de Viento, un reino minúsculo, rodeado de reinos más poderosos y hostiles. Es una guerrera que sabe pilotar naves, pero es también compasiva, tanto que se resiste a ver a los insectos como enemigos, sobre todo a los Ohms, artrópodos gigantescos y temibles por los que siente una extraña simpatía. La crisis estalla cuando el reino vecino de Tolmekia, encabezado por la princesa Kushana, invade El Valle del Viento e intenta emular a un cruel “Dios de la guerra”. +info

VINYETES: P. CRAIG RUSSELL – El anillo del Nibelungo
Planeta fa una tasca necessària reeditant, en un sol volum, tota l’adaptació que P. Craig Russell va fer de les òperes wagnerianes (en van ser quatre: L’or del Rin, La valquíria, Sigfrid i El crepuscle dels déus), una obra imprescindible del còmic modern que captura tota l’essència èpica i també la vessant intimista dels originals. Una exuberant col·lecció de recursos visuals en un sol llibre preciós (i gruixut: més de 400 pàgines) per a una obra que en el seu moment va merèixer 2 premis Eisner (el més prestigiós del món del còmic) i que es descobreix com a una lectura apassionant.
El anillo del nibelungo (Der Ring des Nibelungen, en alemán) es un ciclo de cuatro óperas épicas,compuestas por Richard Wagner basadas libremente en figuras y elementos de la mitología germánica, particularmente las Sagas islandesas. Estas óperas son El oro del Rin (Das Rheingold), La valquiria (Die Walküre), Sigfrido (Siegfried) y El ocaso de los dioses (Götterdämmerung). El libreto y la música fueron escritas por Richard Wagner en el curso de veintiséis años, de 1848 a 1874.
En alemán, des Nibelungen es la declinación débil genitiva singular masculina del sustantivo Nibelung, es decir, significa ‘del nibelungo’. El nibelungo al que el título hace referencia es el enano Alberich.
El Anillo ha sido adaptado al comic por el artista P. Craig Russell, conocido por sus adaptaciones de óperas al comic. Russell adapta el ciclo con una gran sofisticación, creando (por ejemplo) paralelos visuales a los leitmotif de Richard Wagner con imágenes repetidas.+info

SÈRIES: INSIDE MEN (BBC)Nova proposta de la BBC, Inside Men és un drama negre que explora sense miraments les ambicions humanes i la falta d’escrúpols a través de la història d’un brutal atracament i de tres de les aparents víctimes. Es tracta de quatre capítols protagonitzats per Steven Mackintosh, Warren Brown (ambdós de Luther, garantia) i Ashley Walters (vist a Outcasts) que es fan addictius i que representen una mostra de l’acostumada mà britànica per a construir guions i personatges. Una estructura en salts temporals i un gran domini de la tensió dramàtica en fan la resta. Se’n parlarà, i molt.+info

AWAKE (NBC)
La cadena NBC segueix amb les seves pol·lítiques d’estrena de pilots abans d’hora i ens sorprèn ara amb Awake, proposta forta per la midseason junt amb Smash. Aquí en Jason Isaac és un pobre desgraciat que treballa per al cos de policia quan pateix un accident de cotxe. A partir d’aquí, dues línies de realitat se li obren: una on la seva dona va morir a l’accident i una altra a la qual va ser el seu fill, qui va morir. I cada cop que es desperti d’un son, el nostre protagonista viurà alternativament una o una altra realitat. High concept molt influenciat per productes com Origen o Fringe que ja veurem quant dura.
En este drama nos encontramos al detective Michael Britten (Jason Isaacs) que sufre un grave accidente de coche junto con su mujer y su hijo. Al despertar descubre que su esposa Hannah (Lauren Allen) había muerto en el accidente, lo que, logicamente, le destroza. Cuando parece recuperarse del trauma despierta en una dimensión paralela en la que también sufrió el accidente pero su esposa ha sobrevivido, mientras que quien muere es su hijo Rex (Dylan Minnette). Comienza entonces a vivir una doble vida entre las dos dimesiones paralelas tanto en el terreno personal como en el laboral.+info

LILYHAMMER (NRK1/Netflix)
La primera sèrie de producció pròpia de Netflix és una mena de Doctor en Alaska noir on un mafiós de Nova York (Steve Van Zandt, amic de la família des de Los Soprano) decideix col·laborar amb la policia, de manera que es veu obligat a entrar al programa de protecció de testimonis. I demana que se’l recol·loqui a Lillehammer, un poblet perdut a la interioritat nevada i fosca de Noruega, on Frank Tagliano (ara rebatejat amb el nom de Gianni Henrikssen) refarà la seva vida de gàngster al costat d’una banda de pobres desgraciats de poble.
Frank Tagliano (Steve Van Zandt) es un miembro de la mafia italiana de Nueva York que delata a su jefe y pasa a formar parte del programa de protección de testigos. Para empezar su nueva vida elige Lilyhammer, un pequeño pueblo de Noruega, pero lo que parecía a priori un retiro tranquilo y calmado pronto deja de serlo.+info

LLETRAFERIDES: PAUL AUSTER - Diario de invierno
A través de vivències, cicatrius, alegries i moltes tristors, en Paul Auster fa un breu repàs de vida en aquesta mena de minimemòria totalment marcada per l’arribada de la vellesa. L’autor nordamericà, responsable d’obres mestres com Leviatan, El llibre de les il·lusions o L’anomenada Trilogia de Nova York, acaba de complir els 65 i li toca fer balanç per adonar-se que els records marxen amb la joventut. Que l’etapa que comença serà ja la darrera. Després d’unes quantes passes en fals, Auster torna a la grandesa a través d’aquest tractat d’existencialisme sagnant en una obra tan lliure i ben escrita com ens té acostumats.
Auster vuelve la mirada sobre sí mismo y parte de la llegada de las primeras señales de la vejez para rememorar episodios de su vida. Y así, se suceden las historias: un accidente infantil mientras jugaba al béisbol, el descubrimiento del sexo, las masturbaciones adolescentes y la primera experiencia sexual con una prostituta, la rememoración de sus padres, un accidente de coche en el que su mujer resulta herida, una presentación en Arles acompañado por su admirado Jean-Louis Trintignant, la estancia en París, una larga lista comentada de las 21 habitaciones en las que ha vivido a lo largo de su vida hasta llegar a su actual residencia en Park Slope, sus ataques de pánico, los viajes, los paseos, la presencia de la nieve, el paso y la herida del tiempo… En definitiva, un magistral autorretrato.+info

LA MÚSICA DE EL CONDENSADOR DE FLUZO 1×20

THE BLACK KEYS – Lonely Boy
GORAN BREGOVIC – Mesecina
LOU REED – Halloween Parade
YO LA TENGO – Deeper into Movies
SONIC YOUTH – Leaky Lifeboat
BALANESCU QUARTET – No Time Before Time
LUDOVICO EINAUDI – Oltremare
ONEOTHRIX POINT NEVER – Nassau
BURIAL – Ashtray Wasp
LOVE OF LESBIAN – Mi personalidad
THE CINEMATIC ORCHESTRA – The Magician
DUSTIN O’HALLORAN – Opus 55
RUFUS WAINWRIGHT – That’s Entertainment
JOE HISAISHI – One Summer’s Day

LLETRAFERIDES: MICHELA MURGIA – La acabadora
L’any passat va guanyar el premi Campiello (el més prestigiós d’Itàlia), convertint-se en la millor novel·la italiana de l’any. I nosaltres no podem dir que no s’ho mereixés. Editat fa relativament poc per Ediciones Salamandra, La acabadora és un conte senzillet i aparentment lleuger ambientat al sur de la bota, poc després d’acabar la Gran Guerra. Costumisme, folklore i mites es donen la mà en aquesta història de silencis, misteris, amor i infantesa, plena de personatges inoblidables… +info
Siguiendo una costumbre sarda cuyos orígenes se pierden en el tiempo, una anciana y una niña se unen a través del sagrado vínculo de la «adopción del alma». Estamos en Soreni, un pequeño pueblo de Cerdeña, en los años cincuenta. Bonaria Urrai, la modista del lugar, mujer de antigua belleza y perenne soledad, ha adoptado a Maria, cuarta hija de una familia humilde que la descuida. Así pues, la vida de la niña, ahora fill’e anima —«hija de alma»— de la tía Bonaria, se transforma por completo, y a su fina percepción no escapa el aura de misterio que envuelve a su nueva madre: los largos silencios, las extrañas salidas nocturnas y la sombra de temor que enciende los ojos de quienes se cruzan en su camino. Y aunque Maria crece feliz y amada junto a Bonaria, en realidad ignora una verdad que todos conocen: además de coser vestidos, su madre de alma es la mujer que reconforta a quienes se acercan al final del camino.
Galardonada con el Premio Campiello, el de mayor prestigio de Italia, La acabadora aborda el eterno tema del fin de nuestra existencia desde una perspectiva única: la de una comunidad que, desde tiempos ancestrales, ha sabido enfrentar ese último paso de forma colectiva y desprovista de tabúes y falsos pudores, recreando un universo atávico que, de alguna manera, se mantiene presente hasta nuestros días.

VINYETES: JOOST SWARTE – Casi completo
Un dels grans autors europeus dels últims anys veu, per fi, gairebé tota la seva obra vinyetera recopilada en un sol volum, gentilesa de La Cúpula. Al Casi completo del dissenyador holandès Swarte ho teniu pràcticament tot, material més que suficient per gaudir del seu estil underground i radical, barreja entre Hergé i expressivitat pura; i de les seves històries estranyes, absurdes, divertides, grotesques i fins i tot eròtiques. Genial. +info
Recopilación de historietas desde sus primeras colaboraciones en “Tante Leny Presenteer”, su libro “Modern Art”, sus colaboraciones en “A Suivre”, sus páginas para “Raw” y algunas historietas sueltas.

TEATRE: INCENDIS
Fa poc es va podar de moda Incendies, una petita meravella cinematogràfica canadenca, basada en una obra de teatre de Wadji Mouawad. Per poder comparar entre escenari i pantalla, arriba al Teatre Romea la versió catalana de l’obra, dirigida per Oriol Broggi i amb Clara Segura i Julio Manrique com a actors principals. Des del 22 de febrer i fins el 22 d’abril podeu gaudir d’aquesta història de dos germans que es retroben quan la mare moribunda els crida per fer dues revelacions sorprenents… +info
Incendis és una obra contemporània amb aquell regust de clàssic que té una història terrible, èpica i tràgica. Gairebé una epopeia: la vida de tota una família, d’un grup de gent, d’un poble, d’una civilització cultural. Incendis és una obra absolutament contemporània, escrita fa pocs anys i és alhora una gran història tràgica que sembla que vingui del fons dels temps, per emocionar als qui la fan i als qui la veuen.

GRAN PANTALLA: STEVE MCQUEEN – Shame
Últimament, un bon grapat de gent del cinema es dedica a recordar-nos el nostre costat més negre. La humanitat és dolenta, és perversa i la seva autodestrucció s’apropa a ritme de gegant. A Shame, la crítica té forma de d’un obsés del sexe, dèspota i despreciable ésser humà. Un paper difícil, amb el què Michael Fassbender fa la interpretació de la seva vida. Gran actor, i millor pel·lícula. És la gran estrena de la setmana. +info
Brandon (Michael Fassbender) es un treintañero neoyorquino con serios problemas para controlar y disfrutar de su vida sexual. Se pasa el día viendo páginas pornográficas y manteniendo contactos con solteras de Manhattan…

GRAN PANTALLA: S’inaugura la nova Filmoteca
Doncs sí, ja és oficial. La nova Filmoteca de Catalunya engega motors a partir de la setmana que ve, i ho fa amb esdeveniments de tota mena, i amb la promesa d’una programació tan interessant com sempre. Història cinematogràfica, repàs de les millors pel·lícules actuals, exposicions… tot i més, a partir de ja mateix. +info
La Filmoteca de Catalunya emprèn una nova etapa amb un repte doble: integrar en un mateix edifici els seus serveis de difusió de la cultura cinematogràfica i, alhora, completar el mapa d’equipaments culturals públics que ja existeixen al barri del Raval.

SÈRIES: BATTLESTAR GALACTICA (SciFi, ara Syfy)
Al 1978, una sèrie molt estranya coneguda per aquí com a Galactica: Etrella de combate va passar per les nostres televisions com qui no vol la cosa. Poc podíem imaginar que al 2003, una nova versió de la sèrie, (re)creada per Ronald D. Moore i emesa a la NBC, s’acabaria convertint en una de les millors produccions televisives recents. Sobre el paper és ciència-ficció. En realitat és molt més. Ja tocava que El Condensador de Fluzo li fes un homenatge com deu mana a Battlestar Galactica. +info

MIRANDA
Miranda és una sèrie estranya. Dues temporades de 6 episodis cadascuna, fins aquí bé. De la BBC, millor encara. Però és una sitcom a la (molt) vieja usanza, amb riures enllaunats i tot. I és com una mena de pseudo-autobiografia de la pròpia Miranda Hart, que la protagonitza. Com totes les sitcoms clàssiques, la cosa va de personatges i embolics diversos… però és de les que enganxen! +info

PLAYLIST: LA MÚSICA DE EL CONDENSADOR DE FLUZO 1×19

SHELLAC – Spoke
JAMES BROWN- Sex Machine
EMMY THE GREAT – A Woman, A Woman, a Century of Sleep
CULTS – Never Saw the Point
CAT’S EYES – Face in the Crowd
EL GUINCHO – Bombay
ANIMAL COLLECTIVE – Summertime Clothes
CUT COPY – Need You Now
SHABAZZ PALACES – Recollections of the Wraith
THESE NEW PURITANS – Fire-Power
THE FELICE BROTHERS – Fire at the Pageant
ÉLENA- Incendis
SWANS – Inside Madeleine
THE NEW RAEMON – Llenos de gracia
WEEKEND – Monday Morning
JOHN TALABOT – Journeys
NICOLAS JAAR – Space Is Only Noise
DARKSTAR – North
SEEFEEL – Rip-Run
HOSPITALITY – Argonauts
BOCA CHICA – For Jacob with Malaria
MASATO ABE – Snow Drawing
WOOL STRINGS – Another Dream
DUSTIN O’HALLORAN – Opus 43

CATODOCISME: The River (ABC)
Oren peli, cervell (?) de la primera Paranormal Activity ha cregut sensat allargar els tentacles de l’anomenat found footage (imatges hipotèticament reals, trobades per accident) fins l’àmbit televisiu i acaba de parir, amb l’ajuda de la llevadora Jaume Collet-Serra, aquesta sèrie terrorífica que, de moment no acaba d’arrencar. Tenim sis capítols més per pensar-hi. De moment som bona gent, així que li concedim un segon round.
El Dr. Emmet Cole (Bruce Greenwood), famoso divulgador y presentador de documentales, desaparece en plena selva amazónica. Convencidos de que sigue vivo, su familia y sus amigos emprenden su búsqueda y lo localizan seis meses después. Pero, para contar con los fondos necesarios para financiar la expedición, tuvieron que aceptar que la búsqueda se grabara en forma de documental.+info

Awkward. (MTV)
Sèries per adolescents? Si estan ben fetes, sí. Y Awkward. està ben feta. Divertida, fresca, irònica, la sèrie de la MTV és una mostra de que hi ha vida intel·ligent a les sèries d’instituts sense necessitat de tirar d’àcid sulfúric i excessiva mala baba. Que tampoc ens desagrada, òju. De moment és una temporada de dotze episodis que es veu en un suspir i que obre boca per a una següent tanda que ha d’arribar en els propers mesos. Molt guai. I l’Ashley Rickards, pura simpatia freshy, ens fa badar boca com a lelus.
La serie gira en torno a la marginada social Jenna Hamilton (Ashley Rickards), una joven de 16 año que, después de un accidente tonto que los rumores malinterpretan como un intento de suicidio, empieza a ser observada por todos los estudiantes de su instituto. Ante esta situación, y ayudada por su desgracia, se hace popular entre sus compañeros. Ahora tiene que lidiar con su nuevo, y poco divertido, estigma, mientras hace frente al drama diario que significa ser adolescente.+info

VINYETES: MARV WOLFMAN I GEORGE PÉREZ – Nuevos Titanes: Juegos
Els autors de Crisis en tierras infinitas i un dels equips artístics més interessants del còmic superheroic dels 80 tornen amb una nova aventura dels personatges que els van regalar la fama i el prestigi. Aquests Nuevos Titanes (Nightwing, Raven, Starfire, Cyborg & co.) que van omplir de diversió desacomplexada i emoció juvenil les pàgines de DC de fa gairebé trenta anys. Ara, tornen per a reviure una darrera aventura que té el regust clàssic d’aquelles èpoques. Si sou neòfits penseu-vos-ho; si us agraden els pijames pot ser una bona opció. Si vàreu creixer amb els Teen Titans, Juegos és obligatori.
Más de 20 años han hecho falta para poder ver terminada esta obra, firmada por dos leyendas vivas del cómic americano: Marv Wolfman y George Pérez. Y para un gran evento, un gran formato, que emula el que tiene la edición original: Juegos se publica con un formato y un tamaño a su altura, para apreciar mejor el minucioso trabajo de Pérez.+info

GEOFF JOHNS – Flash i Flashpoint
L’actual rei Midas de DC ens està començant a acostumar als bons còmics comercials, demostrant que tot això no està de males amb els guions intel·ligents, originals i addictius. Però no només això; Johns està demostrant també que es poden fer macro-sagues amb qualitat i perdent una mica de vista la sensació de estar davant de l’enèssim exprem-butxaques. I ja és costum això que fa d’agafar un personatge (també va apropiar-se de Green Lantern i tan contents de nosaltres) i cuidar-lo de manera especial.
La seva nova etapa davant de Flash i l’esdeveniment Flashpoint ho demostren de sobres. Bon còmic de supers. Amb qualitat i punteria comercial.
Las naciones de Themyscira y Atlantis, con Wonder Woman y Aquaman a la cabeza, se han declarado una guerra que ha arrasado Europa. Y los superhéroes parecen incapaces de poner fin a tan lamentable situación. Pero hay un hombre llamado Flash que recuerda que, una vez, existió un mundo mejor… que tal vez no vuelva jamás.
Así comienza Flashpoint, una saga épica repleta de tragedias, conspiraciones, engaños y acción a raudales. +info

GRAN PANTALLA: BÉLA TARR – The Turin Horse
El primer “cavall” de la cartellera d’aquesta setmana és el protagonista d’una anècdota relacionada amb el filòsof Friedrich Nietszche i que dóna peu a una història a les portes de la fi del món. La dels dos cuidadors del cavall, pare i filla, en una petita granja aïllada a Turín que és a punt de presenciar l’apocalipsi. Es tracta del comiat cinematogràfic (es jubila) de l’hongarès Béla Tarr i alhora d’una pel·lícula tremendament àrida i que demanda d’una voluntat i capacitat d’aguante estoica per part de l’espectador. Però que a canvi recompensa qui tingui la paciència amb una atmosfera fosca i reflexiva i un impacte emocional incalculable.
Libremente inspirada en un episodio que marca el fin de la carrera del filósofo Friedrich Nietzsche. El 3 de enero de 1889, en la plaza Alberto de Turín, Nietzsche se lanzó llorando al cuello de un caballo agotado y maltratado por su cochero y, después, se desmayó. Desde entonces, dejó de escribir y se hundió en la locura y el mutismo. En una atmósfera preapocalíptica, se nos muestra la vida del cochero, su hija y el caballo.+info

VALÉRIE DONZELLI – Declaración de guerra
La guerra contra la malaltia no té per què ser una tragèdia insobrevivible. És el que creu la Valérie Donzelli, la directora i protagonista de Declaración de guerra que va haver de patir el calvari del càncer del seu fill acompanyada de la seva parella, també guionista i coprotagonista de la pel·lícula. Així que Declaración de guerra és un drama sense necessitat de resultar excessivament tremendista i alhora és una mena de comèdia romàntica sensible de caire molt autoral i una forta influència de la nouvelle vague. Truffaut i Demy, convidats per Donzelli a un picnic amb entrepans de pernil i formatge de cabra. Molt xula.
Una pareja, Roméo y Juliette. Un niño, Adam. Un combate, la enfermedad. Y, sobre todo, una gran historia de amor, la suya… +info

STEVEN SPIELBERG – War Horse
Un altre cavall, aquest molt diferent que l’altre, és el protagonista del darrer Spielberg, una pel·lícula que segueix l’animal per tots els avatars de la Primera Guerra Mundial i que és testimoni de com canvia de mans i de bàndol fins arribar-se a retrobar amb el seu propietari original. Tova, lacrimògena, ensucrada, War Horse és un espectacle audiovisual de primera categoria. Spielberg del de tota la vida. Perquè si se’ns demagogia, que se’ns demagogïi bé, coi.
Adaptación de una novela infantil, también llevada al teatro, que muestra la entrañable amistad entre un chico y un caballo, a los que separó la I Guerra Mundial (1914-1918), pero cuyos caminos se volvieron a cruzar durante la contienda. +info

LLETRAFERIDES: WILLIAM KENNEDY – Tallo de hierro
La lletraferida d’aquesta setmana és profunda i sagna durant força, força temps. Parlem del Tallo de hierro, que va regalar a William Kennedy el Pulitzer l’any 83 i que edita per primera vegada a Espanya Libros del Asteroide. És la història d’un perdedor incurable que torna a la seva Albany natal després d’haver-se autodesterrat, considerant-se culpable per la mort del seu fill vint anys enrere. Kennedy traça tota una història vital i cartografia una societat, la dels baixos fons nordamericans de la Gran Depressió, a través d’una fotografia poblada d’alcohòlics, indigents i desclassats. Dura, molt humana i terriblement trista. Magna.
En 1938, en plena Gran Depresión, Francis Phelan, exjugador profesional de béisbol, sepulturero a tiempo parcial y vagabundo a dedicación completa vuelve a su ciudad natal, Albany, de la que se había marchado veintidós años antes tras un desgraciado accidente. Le acompaña Helen, una vagabunda alcohólica con la que comparte su vida desde hace años. A su regreso, los recuerdos y los fantasmas de un pasado violento lo asedian en cada esquina. ¿Será capaz de hacerles frente o terminará huyendo de nuevo?
El reencuentro con su familia, con los paisajes y personas que le vieron crecer, y el contraste de todo ello con sus veinte años de existencia marginal y atormentada, hará que Francis sienta por primera vez en su vida que la redención es posible.
Publicada en 1983 y ganadora del Premio Pulitzer de Ficción y del Premio del National Book Critics Circle, Tallo de hierro es una de las novelas más destacadas de William Kennedy, autor de un magistral ciclo novelístico ambientado en la ciudad de Albany.+info

MANTA RAY – Secrets
JOHNNY CASH – Delia’s Gone
JOHN HIATT – Carry You Back Home
KURT VILE – Society Is My Friend
JOHN WILLIAMS – War Horse
GANG GANG DANCE – Glass Jar
GUILLAMINO – Half-a-Romeo
GRINDERMAN – Worm Tamer
L’HEREU ESCAMPA – Consol, condol
MARGARITA – Fuego, camina
THE ROLLING STONES – Wild Horses
PETE YORN – Strange Condition
LAMB – Heaven
THE ROOTS – How I Got Over
MOTT THE PEOPLE – The Wrong Side of the River
VAN MORRISON – Moondance
SCHOOLBOY Q feat. A$AP Rocky – Hands on the Wheel (Habits & Contradictions)

LLETRAFERIDES: JAVIER MARÍAS – Los enamoramientos

Escollit com a llibre de l’any segons molts mitjans, la nova proposta de Javier Marías confirma la seva subtilesa, el seu estil perfecte i la seva voluntat de calar mitjançant, ay, l’amor. No serà l’únic tema que trobareu, però sí el que servirà com a eix principal sobre el que anar desglossant altres temes de caire existencialista. Altament recomanable. +info
«La última vez que vi a Miguel Desvern o Deverne fue también la última que lo vio su mujer, Luisa, lo cual no dejó de ser extraño y quizá injusto, ya que ella era eso, su mujer, y yo era en cambio una desconocida…»
Así comienza Los enamoramientos, la nueva novela de Javier Marías, consagrado como uno de los mejores novelistas contemporáneos. María Dolz, la narradora y protagonista, sólo supo su nombre «cuando apareció su foto en el periódico, apuñalado y medio descamisado y a punto de convertirse en un muerto: lo último de lo que se debió de dar cuenta fue de que lo acuchillaban por confusión y sin causa».
Con una prosa profunda y cautivadora, esta novela reflexiona sobre el estado de enamoramiento, considerado casi universalmente como algo positivo e incluso redentor a veces, tanto que parece justificar casi todas las cosas: las acciones nobles y desinteresadas, pero también los mayores desmanes y ruindades.
Los enamoramientos es también un libro sobre la impunidad y sobre la horrible fuerza de los hechos; sobre la inconveniencia de que los muertos pudieran volver, por mucho que se los haya llorado y que en apariencia nada se deseara tanto como su regreso, o al menos que siguieran vivos; también sobre la imposibilidad de saber nunca la verdad cabalmente, ni siquiera la de nuestro pensamiento, oscilante y variable siempre.

VINYETES: JASON – Athos en América

Un dels autors europeus més estimulants en el món del còmic edita aquest còmic ple de color, originalitat… i animals parlants. Molt de l’estil Low Moon, en aquest cas ens explica una mena de precuel·la de Los tres mosqueteros, a on l’Athos viatja a Hollywood per a fer de sí mateix en una peli. Sorprenent! +info
El noruego Jason rinde homenaje a los clásicos del cine
Jason, autor noruego afincado en Francia, ha demostrado a lo largo de los años que no hay personaje, género o argumento clásico que se le resista. Ha homenajeado a Hitchcock, ha hecho viajar atrás en el tiempo a un asesino para matar a Hitler, y ha mandado a Marte un mosquetero. Y todo ello con un sentido del humor que se parece tanto al desencanto que se confunde con él.
En Athos en América, Jason retoma el formato de Low Moon para ofrecernos seis historias plagadas de guiños y referencias cinematográficas. Athos en América, la historia que da título al libro, es una especie de precuela de El último mosquetero, en la que el inmortal espadachín, acodado en la barra de un bar en el Nueva York de los años 20, cuenta cómo fue a Hollywood con el fin de interpretarse a sí mismo en una versión cinematográfica de Los tres mosqueteros.
Completan el volumen El caballo que ríe, que retoma personajes de la historia & de Low Moon, El cerebro que no quería Virginia Woolf, un remix de El cerebro que no quería morir y ¿Quién teme a Virginia Woolf?, Un gato venido del cielo, en el que Jason se retrata a sí mismo trabajando en su cómic, Tom Waits en la Luna y Adiós, Mary Ann.

GRAN PANTALLA – ESTRENES: BENNETT MILLER – Moneyball: Rompiendo las normas

L’important d’aquesta pel·lícula no és ni qui la dirigeix, ni de què va. Perquè de fet, ni el director està especialment inspirat, ni el tema és d’aquells que et facin vibrar a la primera. L’important és què el guionista de Moneyball és Aaron Sorkin. L’Aaron Sorkin de La red social. L’Aaron Sorkin de El ala oeste de la Casa Blanca. Qualsevol cosa a les seves mans es fa trepidant. I si a sobre se li sumen actors en estat de gràcia (i el Brad Pitt, Jonah Hill i Phillip Seymou Hoffman ho estan), la jugada surt rodona. Encara que sigui un esport que ens importi tan poc com és el baseball. Gran pel·lícula. +info
Billy Beane, el director general de un equipo de béisbol de Oakland, logra mantenerse en los primeros puestos e incluso llegar a la final del campeonato durante varios años consecutivos, a pesar de contar con uno de los presupuestos más bajos de todas las grandes ligas. (FILMAFFINITY)

JAMES BOBIN – Los Muppets

Ok, confessem. Encara no la hem pogut veure. Les distribuïdores de la nova aventura dels Teleñecos no ha volgut fer passe de premsa a Barcelona (n’ha fet quatre a Madrid…), i per tant no la podem recomanar objectivament. Però no ens direu que no hi ha ganes de veure-la! És la estrena de la setmana, és l’esdeveniment de l’any… és el Gustavo, la Peggy i companyia. En quant puguem apropar-nos als cinemes, us diem. Paraula de boy scout. +info
Durante sus vacaciones en Los Ángeles, Walter, el fan número uno de los Teleñecos, y sus amigos Gary (Jason Segel) y Mary (Amy Adams) descubren que el petrolero Tex Richman (Chris Cooper) planea demoler el Teatro de los Teleñecos para perforar el solar y extraer el petróleo que se halla debajo. Para montar el Show más espectacular de los Teleñecos y recaudar los 10 millones de dólares necesarios para salvar el teatro, Walter, Mary y Gary buscan a la Rana Gustavo y a los Teleñecos: Fozzie trabaja en un casino de Reno con la banda de los Moopets, Peggy trabaja para Vogue como una diseñadora de tallas grandes, Animal ha ingresado en una clínica de Santa Bárbara para aprender a controlar su ira, y Gonzo es un magnate de la industria de la fontanería. (FILMAFFINITY)

CATODICISME: BLACK MIRROR (Channel 4)

És una de les grans sorpreses televisives dels últims anys. La sèrie de la que més es parla, i què és millor no saber-ne res abans de començar-la, és en realitat una mini-temporada amb la qual els creadors de Dead Set es queden a gust criticant pràcticament tot el què mou la nostra societat. Imperdible. +info

SPARTACUS – VENGEANCE (Starz)

Després d’haver de parar la sèrie a causa d’un maleït càncer, i de continuar-la en forma de precuel·la per escórrer el bultu, no es va poder fer res. Malauradament, l’Andy Whitfield (l’Spartacus original) moria després de 18 mesos de lluita, i tard o d’hora s’havia de prendre la decisió de substituir-lo i tirar endavant. L’escollit va ser Liam McIntyre i la setmana passada va arrencar oficialment la segona temporada, anomenada Vengeance. Morbo per saber com ha afectat el canvi, ganes de carnassa… per tan elevats motius la vam començar de seguida, confirmant el què més o menys esperàvem: que tot segueix igual (beneits guilty pleasures…). Cada divendres, un nou episodi. +info

LUCK (HBO)

Ja n’hem parlat altres cops, però tota recomanació és poca. Sí, és la gran sèrie de la temporada. Es diu Luck, i el seu responsable és el David Milch, a qui li devem sèries como Deawodd o El ala oeste de la Casa Blanca. Però a més, produeix i dirigeix algún capítol Michael Mann. Però a més, protagonitza Dustin Hoffman. Què més voleu? Una historia inesperada i apassionant sobre el món de les apostes? Check. Una qualitat molt per sobre de la mitjana? Check. Ja se sap, la HBO no fa tele… +info

TEATRE: T DE TEATRE – Delicades

Acabem el nostre repàs al programa del dijous amb una recomanació teatral. Després d’un gran éxit al passat festival de teatre GREC, s’estrena a nivel comercial aquesta interessant obra feta a base de moltes histories petites lligades entre sí. Es pot veure al teatre Poliorama des del passat 1 de febrer. +info
Delicades el darrer espectacle de la companyia escrit i dirigit per Alfredo Sanzol, torna al Teatre Poliorama, a partir del pròxim dia 1 de febrer. Delicades és una coproducció entre la companyia T de Teatre i el GREC Festival de Barcelona. Estrenada a la passada edició, va tenir una magnifica acollida per part del públic i de la critica, convertint-se en l’espectacle més vist del festival
L’humor és una constant en la trajectòria de T de Teatre i Alfredo Sanzol. Una manera de mirar la realitat que els ha unit per explicar Delicades; una història d’històries, de vegades no tan fràgils ni delicades.
Histories que fusionen la tragèdia amb la comèdia d’una forma singular. Un autor i director amb capacitat de sorpresa.

PLAYLIST: LA MÚSICA DE EL CONDENSADOR DE FLUZO 1×17

GRAN PANTALLA: CLINT EASTWOOD – J. Edgar

Ja en posició de venerable des de fa un bon grapat d’anys, Clint Eastwood segueix facturant productes d’exquisita saviesa narrativa i punyalada silenciosa a la societat americana més o menys, ajem, estàndard. No, ja no fa obres capitals a l’estel·la d’Unforgiven, però la visió que dóna d’una icona (per a bé, per a mal) nacional de la talla de J. Edgar Hoover es mou en cotes de notable pels terrenys de la descripció pura i dura i de l’anàlisi sociopolítica una mica més avançada. Respecte. A tope.
En 1924, con sólo 29 años, Edgar Hoover fue nombrado director general del FBI para que reorganizara la institución. Ocupó el cargo hasta su muerte en 1972, sobreviviendo a siete presidentes, alguno de los cuales intentó inútilmente destituirlo. Los archivos que Hoover guardaba celosamente, llenos de secretos inconfesables de importantes personalidades, lo convirtieron en uno de los hombres más poderosos y temidos de la historia de los Estados Unidos.+info

IGNACIO FERRERAS – Arrugas

Al final l’adaptació de Paco Roca només podia tenir dues sortides, la fidelitat o bé l’ús indiscriminat del forro escrotal. Afortunadament, l’opció ha sigut la primera, així que si s’aconseguia connectar amb la sensibilitat extrema i el tacte únic de l’autor valencià, la pel·lícula estava cridada a convertir-se en un èxit crític. I efectivament, Arrugas és la pel·lícula espanyola que no pots perdre’t aquesta temporada i per a rematar-ho acabarà cotitzant alt a la propera cerimònia d’entrega dels Goya: opta al de millor pel·lícula animada i, novetat, al de millor guió adaptat.
Com a mínim per qui no hagi llegit el còmic, absolutament imprescindible.
Emilio y Miguel, dos ancianos recluidos en un geriátrico se hacen amigos. Emilio, que padece un principio de Alzheimer, cuenta inmediatamente con la ayuda de Miguel y otros compañeros que tratarán de evitar que vaya a parar a la planta de los desahuciados. Su disparatado plan tiñe de humor y ternura el tedioso día a día de la residencia, pues para ellos acaba de empezar una nueva vida. Largometraje de animación 2D para adultos, basado en el cómic homónimo de Paco Roca.+info

SOBRE LES TAULES: CIRQUE DU SOLEIL – Corteo

Els cirquers winnipeg es munten, amb l’excusa del seu nou show de nom Corteo, un altre dels seus macroespectacles superemocioanls/ants portant, de nou, el circ cap a cotes més enllà del que estem tots més o menys acostumats. Un espectacle total i ultrarrefinat, grandiós i alhora hipercuidat en el que podríem anomenar un nou clàssic modern del teatre popular i l’espectacle de varietées amb coartada arty. Cal anar a veure la gent del Cirque du Solei mínim una vegada a la vida. Ni que sigui per a explicar-ho després.
Corteo, “cortejo” en italiano, es un desfile lleno de alegría, una procesión festiva producto de la imaginación de un payaso. El espectáculo combina la pasión de los actores con la elegancia y la fuerza de los acróbatas para que los espectadores se sumerjan en un mundo teatral y misterioso, en algún lugar entre el cielo y la tierra, que mezcla la diversión, la comedia y la espontaneidad.
El payaso representa su propio funeral, que se celebra en un ambiente carnavalesco, mientras unos ángeles de la guarda vigilan en silencio. A través de una mezcla de lo grande y lo pequeño, lo ridículo y lo trágico, de la magia de la perfección y el encanto de la imperfección, el espectáculo pone de manifiesto la fuerza y la debilidad del payaso, así como su sabiduría y su delicadeza para ilustrar esa porción de humanidad que reside dentro de todos nosotros. La música, lírica y pícara sucesivamente, lleva a Corteo a través de una celebración atemporal en la que la ilusión se burla de la realidad.+info

VINYETES: JOSÉ DOMINGO – Aventuras de un oficinista japonés

Superherois, sectes, monstres, manga, cine de terror, pop, pop i pop. I una narrativa espídica i esquizofrènica, però totalment controlada i gestionada per José Domingo, nou talent que ha passat from zero to hero gràcies a aquesta deliciosa bojeria muda amb amor pel detall obsessiu i la força visual més impactant. Si això és el seu debut oficial, no vull ni imaginar-me quan aquest senyor es desplegui a si mateix a lo bèstia. Flamboiant!
¡Perros voladores! ¡Yakuzas! ¡Sushi gigante! ¡Amistosos animales del bosque! ¡Familias caníbales! ¡Moteles de carretera convertidos en nidos de amor! ¡Yetis! ¡Civilizaciones olvidadas! ¡Fantasmas japoneses! ¡Revueltas populares! ¡Monstruos mutantes! ¡Esqueletos! ¡Brujas! ¡Un meteorito de chicle!
¡Y una sucursal de correos llevada por una orden satánica!
¡Nunca fue tan difícil volver a casa después del trabajo! +info

CATODOCISME: NAPOLEON DYNAMITE (FOX)

Li falta cocció a aquesta adaptació de la peli nerdie per excel·lència, aquella cosa del vote for Pedro que va encantar no sabem ben bé a qui (ep, que a nosaltres ens agrada), però a algú va encantar, encara que fos a quatre executius dels qui prenen decisions a la FOX. Li falta un punt, diem, però el virus està inoculat. I encara no s’ha de cremar ningú: Napoleon Dynamite, la sèrie, té potencial i maneres per convertir-se en una aposta sòlida de l’animació per la temporada hivern-hivern 2012.
Serie animada basada en la película “Napoleon Dynamite”. Napoleon Dynamite es el joven de 16 años más torpe de EEUU, y que además está convencido de que su destino le depara algo verdaderamente grande. Aprender artes marciales o pasos de baile son algunas de sus primeras apuestas para convertirse en alguien especial.+info

UNSUPERVISED (FX)

I també apunta maneres (punki) i credencials (alguns dels guionistes de la greixi-gloriosa It’s Always Sunny in Philadelphia) Unsupervised, una de losers preadolescents que es dediquen a ser preadolescents i actuar com a losers. I punt. És força garrina i li surt una brisa macarra força d’agrair. I de moment ja en podríem tenir prou. Amb lupa, sí, però encara no la llancem al cubell: personalment, les veus de Kaitlin Olson, Fred Armisen i Kristen Bell em serveixen com a motiu suficient per a segons visionats.
Serie que se centrará en la vida de dos grandes amigos, Gary y Joel, dos jóvenes de 15 años, optimistas, que, sin embargo, atraviesan las desventuras de su vida adolescente de la mejor manera posible, algo desamparados y sin rumbo, ante la ausencia total de alguien mayor que les sirva como guía o que los aconseje.+info

PREESTRENES

Ja arribarà el moment, però en un cert punt del futur, ja us avisem, parlarem de tres sèries que s’han preestrenat (això de las premieres especials cada dia està més de moda) aquests darrers dies i que darán-mucho-que-hablar-damas-y-caballeros. La molt zen Touch (amb Kiefer “Bauer” Sutherland), la gran aposta HBO Luck (David Milch or bust) i la molt ballaruga i cantaoruga Smash, gran esperança blanca d’una NBC que necessita d’una patada d’adrenalina audiencística urgent.
Coming (quan?) soon, sí.

LLETRAFERIDES: CHUCK PALAHNIUK – Pigmeo

Chuck Palahniuk torna a posar-se irresponsable per a incomodar al lector desprevingut, però aquest cop ho fa una mica més dissimuladament, ergo amb més mala hòstia. Ara li toca experimentar amb la forma (incòmoda, arriscada, filofeixista) per a construir-se la història d’un nen d’intercanvi que no és sinó un infiltrat per algún país (probablement comunista) per dinamitar la societat americana i els seus estàndards més estimats (els supermercats, les cadenes de menjar ràpid i els espectacles esportius) des de dins. Fa mal.
Pigmeo forma parte de un grupo de terroristas adolescentes enviados a Estados Unidos para cometer un atentado masivo. Camuflado como estudiante de intercambio, el agente 67 deberá convivir con la típica familia americana mientras planifica el ataque. Para conseguir su objetivo cuenta con unos conocimientos avanzados de química y el dominio de las artes marciales. Está entrenado para detonar un artefacto mortífero en el momento preciso, si consigue, eso sí, controlar sus inoportunas erecciones# En esta sátira de doble filo sobre la xenofobia, Chuck Palahniuk retrata el estilo de vida del medio oeste americano y nos cuenta una historia de amor y redención.+info